Novetats

Caza rusa en España, según su "Diario de Operaciones"

L'actuació de la 1a Esquadreta russa de caça biplans Polikarpov I-15 en Espanya, la de Richagov, es coneix raonablement bé des del relat d'Andrés García Lacalle a "Mitos y verdades", millorat després pel de G. Zajarov a la revista ICARE núm. 130, de 1990.

Es coneixia detalls de les posteriors esquadretes I-15 de Kosakov (Osadchii) y Zotsenko, gràcies als quaderns de navegació dels pilots nord-americans Baumler i Tinker. I de les esquadretes espanyoles de Lacalle, Roberto Alonso Santamaría y del Norte, per mitjà del llibre "Mitos y verdades" i per la informació recopilada per Jesús Salas dels pilots Juan Comas, Gerardo Gil, Leopoldo Morquillas i altres.  

Noves dades de les esquadretes ruses de I-15 es van publicar a "Bajo la bandera de la España Republicana", que tractava del període de la batalla de Brunete, i en "Los Chatos van al ataque", des dels mesos d'agost i setembre de 1937.

La informació relativa als monoplans Polikarpov I-16 ha estat en general pobre fins fa pocs anys en el que respectava als meoss anteriors a octubre de 1937. Pero recentment s'han publicat abundats dades aportades pel Diari de l'Esquadra de Caça núm. 11, que va començar a publicar-se en castellà el primer d'octubre de 1937.

Aquest Diari està escrit a mà per diferents autors al llarg del temps. En els mesos d'octubre de 1937 a abril de 1938 es bastant complet, però de maig i juny d'aquest any ens dona una informació molt més reduïda. Salas va demanar la informació referent a aquest mesos amb una sèrie de teletips del Grup 72 de les forces Aèries, que es conserven a l'Arxiu Històric Militar (lligall 1289).

En relació als pilots espanyols s'han pogut localitzar per la lectura dels Diaris Oficials de Defensa. Els procedents de la URSS han estat aportatsper Abrosov, en su libro "En el cielo de España".

• Autor: SALAS LARRAZÁBAL, Jesús
• Editorial: Ministerio de Defensa
• Lloc de publicació: Madrid
• Any de publicació: 2007

Eusebi Pérez Martín. Recordar per viure, viure per recordar

Aquest llibre ens presenta la biografia contextualitzada d’Eusebi Pérez Martín (Vilafranca del Penedès, 1920 – Caracas, 2007), i està dividit en dues parts: “La formació d’un llibertari (1920-1939)” a càrrec de Ramon Arnabat, i “Morir i renéixer en el record (1939-2007)” a càrrec de Rosa Torán. El llibre es clou amb uns dos annexos: la versió de l’Eusebi Pérez sobre l’alliberament del camp de Mauthausen el maig de 1945, i un annex amb els altpenedesencs morts en els camps d’extermini nazis. El llibre ha estat elaborat a partir de la consulta de diversos arxius nacionals i estatals, de l’arxiu particular de la família Pérez-Just, i de diverses entrevistes i correspondència dels autors amb el protagonista.
A la primera part es repassa la vida de l’Eusebi des del seu naixement fins a la fi de la guerra civil. Eusebi Pérez Martín era el més petit de sis germans d’una família de ferroviaris, i als 14 anys va començar a treballar en una empresa de mecànica. Els seus germans eren militants de la CNT i l’esperit llibertari quallà en el jove Eusebi que comença a participar en diverses activitats republicanes i anarcosindicalistes a Vilafranca en el marc de la Vilafranca republicana dels anys trenta. El 18 de juliol de 1936, igual que passà arreu de Catalunya, els sindicats i els partits republicans i esquerrans ocuparen el poder a Vilafranca i formaren el Comitè de Milícies Antifeixistes per fer front al cop d’estat feixista. Ben aviat s’organitzà la Centúria Vilafranca que marxà cap al front d’Aragó amb el suport d’un camió blindat i una ambulància. La Centúria comptava amb 150 voluntaris, entre els quals hi havia l’Eusebi Pérez, amb setze anys, i dos dels seus germans.
Tal i com es relata en el llibre, la mare de l’Eusebi, preocupada per l’estada de tres germans voluntaris al front, i especialment pel més petit d’ells, el va convèncer perquè es presentés a una convocatòria per a cobrir 150 places de mecànics de vol al Prat del Llobregat. L’Eusebi s’hi va presentar i va ser un dels escollits. Després completà la seva formació militar als Alcassers (Múrcia) i a Godella (València). Finalment quedà enquadrat a la tercera esquadreta del grup 26 de caça Polikarpov I-15 –xatos-, amb la qual tombà per tota Espanya.
La segona part es centra fonamental en el seu exili i l’internament en el camp d’extermini nazi de Mauthausen. La derrota republicana portà l’Euseni, com milers de republicans, als camps de refugiats, les companyies de treballadors, i la pèrdua del contacte familiar. L’estiu de 1940 fou detingut pels alemanys a Angulema i formà part del Comboi dels 927 que portà els primers repubicans espanyols a Mauthausen. Al costat de milers de republicans antifeixistes patí 57 mesos d’internament al camp de Mauthausen, experiència que esdevindria un punt central de la seva vida i que no ha estat mai disposat a convertir en inútil, ans al contrari, per a Eusebi Pérez ha esdevingut un símbol de la lluita i el triomf de la dignitat humana, enfront els propòsits destructors del nazisme. Entre 1945 i 1948 s’estigué a França on es casà amb la també vilafranquina Aurora Just i tingué un fill. Després, el 1948, sortí cap a Veneçuela per temor a una nova guerra europea, i allà prosseguí la seva vida familiar al voltant del Centre Català de Caracas, on coincidí amb una nombrosa colònia catalana i amb altres companys de l’aviació republicana “La Gloriosa”. L’Eusebi Pérez formarà part de l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR).
L’Eusebi perdrà el seu germà Jesús, afusellats al Camp de la Bota pels franquistes, i el seu germà Eduard, desaparegut a França durant la II Guerra Mundial. Mentre que els altres dos, Francesc i Mariano restaran a viure a França. Hauran de passar més de trenta anys perquè l’Eusebi pugui tornar a Vilafranca. Serà l’any 1972, encara amb Franco viu, quan podrà retrobar-se amb la seva mare que no veia des de 1939, el seu pare ja havia mort. L’any 1978 tornarà per primera vegada a Mauthausen, i s’inscriurà a l’Amical Mauthausen.

• Autor: ARNABAT MATA, Ramon - TORAN BELVER, Rosa
• Editorial: Ajuntament de Vilafranca del Penedès
• Lloc de publicació: Vilafranca del Penedès
• Any de publicació: 2008