Notícies

Descobert a principis de maig de 2009 un refugi a La Canonja (Tarragona)

Les obres de remodelació urbanística de la Plaça de la O, del casc vell de La Canonja, han posat al descobert un dels accessos d’un dels quatre refugis antiaeris públics construïts en La Canonja durant el mes de maig de 1937. Es coneixia l’existència mitjançant diverses fonts orals i també documentals, procedents de l’arxiu municipal i recollides exhaustivament per Joan Borràs en el seu llibre Una guerra a les nostres vides, primer volum de la trilogia sobre la Guerra Civil publicat pel Centre d’Estudis Canongins.
Fins ara, però, no s’havia localitzat aquest accés, situat al mig de la plaça. En el seu interior s’han descobert dos inscripcions originals sobre la roca: una grafia amb el símbol comunista de la falç i el martell i la inscripció de l’any 1937.
La Canonja va ser un dels primers pobles de Catalunya en construir refugis antiaeris degut a la visita que va realitzar, a l’abril de 1937, un enginyer de la Conselleria de Defensa de la Generalitat amb un informe de la construcció immediata de 4 refugis públics, tenint en compte la ubicació estratègica de La Canonja entre dos aeròdroms, les comunicacions del ferrocarril, el port de Tarragona i els dipòsits de combustible propers. En realitat es tracta d’un dels refugis públics de major capacitat construïts a La Canonja, previst per acollir a 270 persones amb una mitjana de 2.8 persones per m2 i amb capacitat per a resistir la caiguda de bombes de fins 100 kg. de pes.
Segons declaracions de l’arquitecte municipal, Miquel Orellana Gavaldà, els treballs realitzats fins avui han consistit en netejar adequadament l’accés localitzat, ja que l’altre es troba inaccessible, executar un aixecament topogràfic per poder situar correctament el traçat respecte a les edificacions de l’entorn, procedir a l’obertura del pou d’extracció de terres que es troba situat davant del número 8 del carrer Ravaleta i properament es procedirà al desenrunament de l’altra boca d’accés, fins avui tapiada, que es troba davant dels números 10-12 de la Ravaleta.
Es tracta d’una construcció excavada directament en la roca (tapassot), sense revestiments ni apuntalaments, si exceptuem els accessos d’entrada y les escales realitzats amb material de maó massís. La galeria presenta una longitud de 39 metres, amb obertures en cada extrem per facilitar la ventilació i l’entrada dels usuaris. Una alçada mitjana de 1,72 metres i una amplada mitja de 2,10 metres.
L’accés ara descobert presenta un tram de 17 escales amb un lleu ziga-zaga per evitar les onades expansives i la metralla. El desnivell total del refugi, entre les escales i la galeria, es de 8.70 metres. Amb el dubte de la seva alçada original, l’alcalde Roc Muñoz ha manifestat que «farà falta realitzar una cata per comprovar el sòl original, que podria donar una alçada real de 2 metres si tenim en compte que aquest espai va ser utilitzat durant la postguerra per a cultiu de xampinyons i hi ha superposició de terres. Igualment hem comprovat com les actuals obres de la plaça que la terra treta durant la construcció del refugi es repartí per tota la plaça i això va suposar un augment de la seva cota original en uns 20 centímetres que ara hem rebaixat al seu nivell primitiu».
Sobre la futura preservació d’aquest espai antiaeri de la Guerra Civil, la intenció de l’Ajuntament es construir una estructura d’acer i vidre blindat per a protegit l’entrada ara descoberta i procedir a la rehabilitació de l’interior per a una possible museïtzació.

Exposició al Museu Marítim de Barcelona: El Marítim entre bombes

Setanta anys després de la finalització de la guerra civil, el Museu Marítim de Barcelona presenta l'exposició El Marítim entre bombes.

L’exposició, basada en documents de l’Arxiu General del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, destaca els aspectes més rellevants del període. A través dels documents, el Marítim se’ns revela com un dels paradigmes de la política cultural desplegada pel govern de la Generalitat republicana. Les velles naus de les Drassanes van adaptant-se a la nova funció i els canons del Parc d’Artilleria són reemplaçats per la col·lecció del museu de temàtica marítima.

Els usos militars es dilueixen i l’edifici s’amarra, amb força, al projecte museístic del Marítim. Mentre Barcelona és bombardejada, l’impuls de creació del museu es manté viu i es projecta vers una de les tasques més meritòries del moment: la salvaguarda del patrimoni cultural marítim. La col·lecció d’objectes i documents de temàtica marítima, que acabava d’arribar al Marítim, emprèn poc temps després un nou viatge cap a Seva, al mas can Figarola, des d’on no retornarà fins
al final de la Guerra Civil.

Museïtzat el camp d'aviació de Rosanes

Dissabte passat, 20 de juny, es va a dur a terme la inauguració de la museïtzació de l'aeròdrom de Castellví de Rosanes.

El camp d'Aviació de Rosanes el construí als anys 20 un particular. Durant la II República passà a mans del govern i serví com a model per a la xarxa d'aeròdroms civils de la Generalitat de Catalunya. Durant el darrer tram de la Guerra Civil defensà el cel de Barcelona.

Els refugis antiaeris de Girona, a la Revista de Girona d'aquest mes de juny de 2009

El número 254 de la Revista de Girona està dedicat als refugis antiaeris subterranis, construïts a les comarques gironines durant la Guerra Civil. Judit Pujadó, Joaquim Ejarque i Miquel Rustullet són els autors del dossier d’aquest número de la revista titulat "La Guerra Civil sota terra".El treball es divideix en tres apartats: el primer, de Judit Pujadó, se centra en "Els refugis antiaeris gironins"; el segon, de Joaquim Ejarque i Miquel Rustullet, és un estudi sobre "El refugi antiaeri de la Casa Nova d’en Traver" del Pla de l’Estany; i el tercer, és un text escrit per Carles Rahola i publicat a L’Autonomista el 8 de febrer de 1938, sobre el refugi que l’Ajuntament de Girona va construir al Jardí de la Infància.

Els autors ens ofereixen una doble panoràmica sobre aquest tema: històrica i humana. Enguany es commemoren els 70 anys del final de la Guerra Civil i, a les comarques gironines, encara hi queden refugis antiaeris.

Aquestes estructures subterrànies van representar per a la ciutadania un bon sistema de defensa activa davant els bombardeigs. El dossier enumera tots els refugis que existeixen actualment i n’explica les seves característiques. A més, el dossier també té la particularitat d’exposar dues experiències vitals de dos supervivents de la Guerra Civil, gràcies als refugis.

Manresa el·labora una guia didàctica del DVD Entre el soroll i el silenci

L’Ajuntament de Manresa ha editat una guia didàctica del DVD Entre el soroll i el silenci. Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939). La guia, elaborada pels historiadors Carles Llussà i Jaume Serra a encàrrec del Consistori, ofereix orientacions d’activitats als docents de secundària per tal de poder treballar el DVD amb els seus alumnes. Recordem que Carles Llussà i Jaume Serra són també autors de la guia didàctica del documental Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa, de la qual ja disposen tots els centres educatius.

L’objectiu del material que s’ha editat és donar a conèixer el fet històric dels bombardeigs de Manresa en el context de la Guerra Civil, ajudar a construir un pensament crític envers la guerra i la violència i valorar la memòria històrica com a font de coneixement. La guia està pensada sobretot per l’alumnat de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat, ja que la temàtica de què tracta està inclosa dins els respectius currículums d’història.

La guia presenta 22 activitats didàctiques, com poden ser debats, activitats individuals, activitats de grup i comentari de textos històrics, a més d’altres activitats didàctiques complementàries. La guia s’acompanya d’un annex amb material complementari per les activitats i d’una relació de material bibliogràfic.

La guia es distribuirà a tots els centres d’ensenyament secundari de Manresa en format paper i en CD per facilitar al professorat la realització de còpies i fer-ho més senzill per treballar-ho a l’aula.

Veredicte del I Premi Aviació i Guerra Civil 2009

Reunit el jurat del I Premi “Aviació i Guerra Civil” 2009, atenent a les bases de la convocatòria i després d’analitzar als treballs presentats, ha decidit:

DECLARAR DESERT EL I PREMI AVIACIÓ I GUERRA CIVIL

Degut a que les obres presentades no s’ajusten a les característiques requerides en les bases de l’esmentat Premi.

En el termini d’un mes a partir de la publicació d’aquest veredicte els autors podran recollir els exemplars presentats a la seu de l’Estació Territorial de Recerca Penedès. Si en aquest termini no són retirats pels autors o una persona autoritzada, restaran en poder i propietat dels organitzadors del premi.

I perquè així consti, signo la present

Ramon Arnabat Mata
President del Jurat del I Premi Aviació i Guerra Civil.

A Santa Margarida i els Monjos, 30 de març de 2009.

El Consell Valencià de Cultura va proposar al març la conservació d'un refugi antiaeri

El Consell Valencià de Cultura (CVC) va aconsellar en la sessió plenària corresponent el mes de març, conservar part del conjunt de les naus de Macosa de València, especialment les façanes i el refugi antiaeri, deguda la seva importància des del punt de vista patrimonial arquitectònic i històric, segons van informar en un comunicat fonts de l'entitat.

El CVC es pronuncia així a requerimient de la plataforma Salvem
Macosa, argumentant que la indústria ferroviària ha representat un paper significatiu en la història valenciana, tant des del punt de vista econòmic com social i, per tant, va recordar la conveniència de recuperar part de la fàbrica per a mantenir la memòria històrica de la ciutat.

El gener de 1937, la Subsecretaria d'Armament i Municions, dependent del Ministeri de Defensa, va decidir reemprender les obres de la nau projectada el 1935, que estaven aturades, finalitzant-les el maig del mateix any, així com un parell d'edificis dedicats a vestuaris i oficines que fan façana amb el Camí Reial a Madrid projectats per Antonio Gómez Davó (un dels arquitectes que van projectar quasi tots els refugis antiaeris construits durant la guerra civil) i un altre edifici dedicat a menjador, sota el qual es va construir un refugi antiaeri.

Així mateix, la institució va sugerir la posibilitat de realitzar un estudi de viabilitat per a situar en el conjunt que es vagi a conservar instal·lacions de caràcter públic. En el mateix sentit, va acordar la instal·lació d'una placa commemorativa, quan es recuperi la nau, en record a la lluita sindical obrera.

Visites guiades a l'Aeròdrom de La Sénia

El guiatge ofertat pel Consorci per a l'execució del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre consta de dues parts, una primera visita guiada al Camp d'Aviació i una segona pel casc urbà de la Sénia.

Dies i horaris de les visites guiades al Camp d’Aviació de la Sénia
Dijous i divendres: pel matí i la tarda (només prèvia reserva).

Abril 09

• Dissabtes 4 i 11: a les 10.00 hores i, només prèvia reserva, per la tarde.
• Diumenges 5 i 26: a les 10.00 hores i a les 13.00 hores (es recomana reserva prèvia).

Maig 09

• Dissabtes 2 i 30: a les 10.00 hores i, només prèvia reserva, per la tarde.
• Diumenges 10 i 24: a les 10.00 hores i a les 13.00 hores (es recomana reserva prèvia).

(A més de poder fer la visita guiada, també hi ha l’opció de visitar el Camp d’Aviació per lliure).

Dies i horaris de les visites guiades pel casc urbà de la Sénia

Dijous i divendres pel matí i la tarde (només prèvia reserva)

Abril 09

• Dissabtes 4 i 11: a les 11.15 hores i, només prèvia reserva, per la tarde.
• Diumenges 5 i 26: a les 11.15 hores (es recomana reserva prèvia)

Maig 09

• Dissabtes 2 i 30: a les 11.15 hores i, només prèvia reserva, per la tarde.
• Diumenges 10 i 24: a les 11.15 hores (es recomana reserva prèvia)

Preus

• Visites guiades gratuïtes.

Observacions

• La visita al Camp d’Aviació tindrà una durada de 45 minuts – 1 hora, aproximadament.
• L’itinerari guiat pel casc urbà de la Sénia tindrà una durada de 1 hora i ¼ - 1 hora i 1/2, aproximadament.
• El transport des de l’Oficina de Turisme fins al Camp d’Aviació (2,6 km) i després, si es vol fer la visita pel casc urbà, des del Camp d’Aviació fins al Centre Marcel·lí Domingo (2,9 km), s’haurà de fer amb vehicles particulars.

Com arribar

El punt de sortida de les visites al Camp d’Aviació a serà l’Oficina de Turisme de la Sénia, al costat de l’Ajuntament (c/ Tortosa, 1). El Camp d’Aviació de la Sénia es troba situat a la partida dels Plans, a uns 2,5 km a l’est del poble. S’hi accedeix des de la carretera de la Sénia - Ulldecona (TV-3319).

El punt de sortida de les visites guiades pel casc urbà de la Sénia serà l’Oficina de Turisme, des d’on anirem al Centre Marcel·lí Domingo (passeig de la Clotada, núm 23).

Com contactar

Per a reserves i informació sobre el Camp d’Aviació de la Sénia i les visites guiades.

• Telèfon: 977 71 30 00 (Oficina Municipal de Turisme de la Sénia).
• Correus electrònics: visitesguiades@gmail.com

Ciegsa vol enderrocar el darrer refugi de la Guerra Civil del Grau de València

L'empresa pública Construcciones e Infraestructuras Educativas de la Generalitat SA (Ciegsa) ha demanat a l'Ajuntament de València una llicència d'enderroc per a destruir el darrer refugi de la Guerra Civil que queda en la zona del Grau, al voltant del qual s'ha aixecat el nou Institut d'Educació Secundària (IES) El Grao inaugurat recentment. Cap refugi de València estè protegit.
Ciegsa inicialment va recollir la recomanació de l'Unitat de Patrimoni Històric de la Generalitat de què es conservés aquest refugi com a vestidor de les pistes esportives de l'IES. Però, ara justifiquen la seva decisió d'enderrocar els 1.275 m3 de formigó armat per una carta del 14 de gener de 2004 enviada pel president del Consell Escolar, la presidenta de l'AMPA i el presidente de l'Associació de Veïns Grau-Port. En ella, las tres entitats exigien l'"enderroc immediat" del refugi perquè s'ha quedat a mig metre d'una de les aules del IES. Pares, veïns i consell escolar van escriure que el refugi "no reporta cap benefici a l'alumnat ni al propi barri, perquè es troba a l'interior de l'IES ocult en la mirada de tots per una reixa del mateix".
L'expresidente del Colegi d'Arquitectes de València, Francisco Taberner, senyala que el refugi del carrer Escalante "és un dels més interessants de València i un bon exemple d'aquest tipus de construccions històriques". "Desgraciadament en aquest moment és legal enderrocar tots els refugis de València, pel que seria convenient estudiar la seva protecció abans de que no en quedi cap".

És visitable el refugi antiaeri d'Agramunt

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa (DIUE), Josep Huguet, va inaugurar el gener passat les obres de restauració del refugi antiaeri de l'església de Santa Maria d'Agramunt (Urgell) i ha apostat perquè aquest es doni a conèixer a nivell internacional. En aquest sentit, el conseller ha afegit que el refugi d'Agramunt ha de servir per demostrar que la Guerra Civil va ser internacional i a la vegada el 'pròleg' de la Segona Guerra Mundial perquè 'aquí els feixistes alemanys hi van fer experiments per espantar la població'. A més a més, Huguet ha recordat que el Govern invertirà un milió d'euros en la Ruta dels Castells del Sió, la capital de la qual es situarà a Agramunt.

Pel conseller Huguet, la recuperació d'espais històrics de la Guerra Civil com el refugi antiaeri d'Agramunt és d'interès, no només pels catalans, sinó també a nivell internacional. En aquest sentit i donat els importants bombardejos feixistes que va patir la zona, el conseller ha apostat perquè des del territori es reivindiquin tots aquests espais, de manera que es 'vengui' com una marca, tipus la ciutat de Gernika al País Basc.

D'aquesta manera, Huguet ha destacat que la recuperació del refugi és un primer pas però que més endavant caldrà que aquestes xarxes explicatives de la guerra disposin també d'informació editada amb castellà, anglès i francès. Huguet ha afegit que en aquest aspecte caldrà anar-hi treballant 'mica a mica'.

A més a més, Huguet ha remarcat que precisament el refugi antiaeri està situat al davall 'd'una joia del gòtic' com és l'esglèsia de Santa Maria d'Agramunt, que formarà part de la Ruta dels Castells del Sió. Segons el conseller, la ruta vertebrarà tots els castells de frontera de tal manera que es podrà aprofitar la 'doble vessant' dels espais de la Guerra Civil i l'Edat Mitjana.

El refugi antiaeri d'Agramunt segueix la nau central i el creuer del temple. La galeria llarga té 34 metres, des de l'entrada principal al mig de la plaça fins al peu de l'altar major, i la transversal fa 28,4 metres. Les amplades van des d'1 a 1,4 i 2 metres, mentre que l'alçada mitjana és de 2 metres.

L'equipament disposa d'una mostra permanent, gràfica i documental sobre com van viure els veïns aquest període que va trasbalsar la història i va marcar generacions d'agramuntins. Les obres de restauració s'han portat a terme des del 2005.

Projecció de "Mirant el cel" a Vilafranca del Penedès

Dins de les activitats que programa l'Estació Territorial de Recerca Penedès es projectarà aquest dissabte 18 d'abril de 2009 a auditori del Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, a les 19h, de Vilafranca del Penedès el llargmetratge de ficció documental que recorda l'horror viscut durant els bombardeigs de 1938 a Barcelona.

Produïda per Massa d'Or amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica, l'última obra de Jesús Garay recorda un dels episodis més cruents de tota la guerra, quan una bomba italiana va fer esclatar un camió carregat de trilita molt a prop del cinema Coliseum, al xamfrà de la Gran Via amb el carrer Balmes.

Jesús Garay juxtaposa, en el seu particular homenatge a les víctimes, la reconstrucció història d'aquells dies amb la ficció. El muntatge integra imatges actuals amb material documental de l'època i recreacions en 3D, i incorpora els testimoniatges dels supervivents anònims i d'escriptors, historiadors i militars republicans.

Es museïtza un refugi antiaeri a Tarragona

La visita al refugi antiaeri que es va construir durant la Guerra Civil a sota de l'ajuntament de Tarragona és ara més interesant. D'una banda, perquè ha reobert les portes després de ser museïtzat mínimament, per tal de respectar el màxim possible aquest espai que en els dos últims anys del conflicte bèl·lic va evitar moltes pèrdues de vida. I, de l'altra, perquè a l'entrada al refugi s'hi ha instal·lat l'exposició Quan plovien bombes, que, a través de diversos plafons amb textos i fotografies, fa un repàs dels bombardejos sobre la població civil catalana durant la Guerra Civil. Fins al 30 d'abril, quan tancarà l'exposició, el refugi es podrà visitar cada matí, sense necessitat de fer reserva prèvia. L'Ajuntament també recuperarà els dos refugis que hi ha a la Casa Canals.

Quan el visitant entra al refugi, es tanquen les portes, la llum comença a fer pampallugues, i sona la sirena; el mateix so que fa setanta anys avisava que s'apropaven els avions que causaven el pànic de la població. Aleshores es projecta l'audiovisual Tarragona sota les bombes, en el qual, a través del testimoni del tarragoní Pere Godall, que va perdre bona part de la seva família en un dels bombardejos, i també a través d'imatges de l'època, es reviuen els atacs aeris sobre la ciutat. El visitant al refugi hi pot veure també llaunes de conserva de l'època i restes d'ossos de menjar que es van poder emportar les persones que s'hi van refugiar en algun dels bombardejos.

El refugi, situat a sota del Palau Municipal, es va construir a començament de l'any 1938 seguint les directrius de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. Consta de tres parts: unes escales, una sala de 17,50 metres quadrats i una galeria que es troba a vuit metres de profunditat, que té una superfície de 26 m² i que havia de connectar amb el refugi de la plaça de la Font.

Amb capacitat màxima per a seixanta persones, aquest petit refugi tenia la funció de «donar protecció als polítics i funcionaris que treballaven a l'edifici, tant de l'Ajuntament de Tarragona com de la Comissaria de la Generalitat de Catalunya», segons va explicar ahir Jordi Piqué, cap del Servei d'Arxiu i Documentació Municipal.

Des del 17 de juny de 1937 fins al 15 de gener de 1939, Tarragona va patir 144 atacs aeris durant els quals van caure sobre la ciutat més de 3.800 bombes. L'acció de l'aviació va registrar a Tarragona 230 víctimes mortals i més de 350 ferits. A més, les bombes van causar la destrucció de 74 edificis i l'enderrocament parcial de 522 edificis més.

S'inaugurarà el 17 d'abril la museïtzació d'un refugi a Benissanet

El 17 d'abril de 2009 s'inauguraran les obres de recuperació i senyalització del refugi antiaeri de la plaça de La Font Gran de Benissanet. Amb la museització del refugi, el visitant podrà fer un recorregut que l'acostarà a l'experiència dels qui van viure els bombardejos a la zona. El COMEBE senyalitzarà el refugi, que s'integrarà dins la ruta dels espais de la Batalla de l'Ebre.

Prospecció geofísica a l'antic aeròdrom dels Monjos

La setmana passada es va iniciar la prospecció geofísica de l’antic aeròdrom republicà dels Monjos, en el marc de la recerca que s’està realitzant des de l’Estació Territorial de Recerca Penedès. Les prospeccions van ser realitzades per investigadors de l’ETRP, l’empresa “SOT Prospecció Arqueològica” i arqueòlegs del Taller de Projectes de la Universitat de Barcelona.
Aquestes prospeccions han de continuar en els altres tres aeròdroms republicans: Santa Oliva-Albinyana, Sabanell (Torrelavit) i Pacs-Vilobí, i han de permetre completar la informació que actualment es disposa, bàsicament de tipus documental i gràfica, de manera que faciliti la seva interpretació històrica i permeti l’accés i les visites dels ciutadans.
Amb la prospecció geofísica és pretén obtenir informació del subsòl amb mitjans no destructius per a la ubicació de diverses instal•lacions i restes de l’aeròdrom republicà dels Monjos. Mitjançant l’aplicació de prospeccions magnètiques i amb georadar es volen documentar 3 tipus de restes arqueològiques; restes constructives relacionades amb l’ús militar de la zona (casetes de control, barracons, etc...), ubicacions de refugis antiaeris en el perímetre del camp, i finalment, s’assajarà la caracterització de les restes d’explosions provocades en els bombardeigs.

A part del reconeixement superficial del terreny, per a les intervencions de prospecció s’han aplicat indistintament les exploracions en extensió amb gradiòmetre magnètic i georadar en funció del tipus d’estructura a documentar. En tots els casos les dades es guarden en coordenades UTM per a eventuals feines de verificació posterior.
Les diverses vistes aèries d’origen militar del conjunt de Santa Margarida i Els Monjos durant el conflicte (1938-1939) junt amb la ortocorrecció de les imatges originals ha permès ubicar diversos elements que es rastrejaran amb els sensors disponibles.

Desactiven 4 bombes de la Cóndor en el port d'Alacant

El dia 13 de febrer de 2009 el port d'Alacant va viure un impressionant desplegament de forces de seguretat amb els accesos prohibits als molls 12 i 14 i les empreses cimenteres de la zona aturades.

La Unitat Especial de Desactivament d'Explosius (UEDE) de l'Armada Espanyola amb base a Catagena (Múrcia) va neutralitzar quatre bombes de la Guerra Civil localitzades en les proximitats dels port d'Alacant. Les bombes eren de l'aviació de la Legió Cóndor i contenien 36 kg de TNT i espoletes de percussió.

Les troballes de bombes de l'època de la Guerra Civil espanyola són habituals en aquella zona, ja que en diverses ocasions alguns pescadors de Dénia i Xàbia han trobada alguna entre les seves xarxes

L'Ajuntament d'Alcublas (València) posa en valor el seu aeròdrom de la Guerra Civil

L'Ajuntament d'Alcublas (València) ha posat en valor l'antic camp d'aviació i refugi de la localitat per a donar-lo a conèixer  als veïns i als visitants com a part del seu patrimoni històric i d'oferta de turisme cultural.

L'Aeròdrom militar d'Alcublas va ser construït durant la Guerra Civil Espanyola i està situat en la carretera d'Alcublas a Segorbe, a 3 kilòmetres de la població. Es va posar en funcionament a principis de 1938 i va ser un dels darrers aeròdroms republicans de la zona.

Accions culturals sobre l’aeròdrom d’Alfés en la seva etapa de la Guerra Civil

L’Ajuntament d’Alfés ha portat a terme diferents activitats relacionades amb el camp d’aviació. Ha confeccionat una ruta de la Guerra Civil on es visita entre d’altres elements el Faro, un xalet anomenat d’aquesta manera perquè era aquesta la funció que tenia en l’època de la Guerra Civil envers el camp d’aviació. A quatre quilòmetres del poble es situa l’aeròdrom militar d’Alfés, començat a construir a l’estiu de 1936 en advertir les autoritats de la Generalitat que calia construir un camp d’aviació que fes de pont entre Barcelona i Sariñena. Des d’aquest camp d’aviació es van fer els bombardeigs nocturns a Saragossa i Osca i va ser molt important en la batalla del Belchite, entre l’agost i setembre de 1937. Actualment, aquest aeròdrom compta amb un búnquer de més de 150 metres de llargada construït en ziga-zaga, dos nius de metralladores, un dipòsit de combustible blindat, uns refugis antiaeris i un campament republicà complert amb barracons i l’espai pel pal de la bandera.
L’any 2004 es va fer a l’Aeròdrom d’Alfés un festival militar, en el mes de juliol de 2008 es van fer excavacions arqueològiques en aquest indret realitzada per arqueòlegs i voluntaris d’Alfés i estrangers, procedents de Bèlgica. També, el passat mes de desembre de 2008 es va declarar bé cultural d’interès local el conjunt d’instal•lacions de la guerra civil de l’aeròdrom.

70 Aniversari del bombardeigs a La Garriga

El dia 29 de gener de 1939, aproximadament a les 14.45h, la Garriga va ser bombardejada per l'aviació italiana al servei de Franco. Dues esquadrilles d'avions Savoia S-79 van deixar caure les bombes sobre el nucli urbà, afectant nombrosos espais, carrers i cases, i causant la mort d'un mínim de quinze persones. Setanta anys després del bombardeig, l'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de La Garriga ha preparat un programa d'actes de commemoració, amb els quals, a més de fomentar la recuperació i la divulgació de la memòria i la història, pretén generar un procés de reflexió sobre els fets.

Programa d'Actes:

• 27 de gener de 2009, Auditori de l'EMM, 20h. Presentació del programa d'actes del 70è Aniversari del bombardeigs i xerrada sobre el bombardeig a càrrec de Joan Garriga.
• 29 de gener de 2009, Refugi antiaeri de l'Estació, 14:45h. A la mateixa hora en què es va produir el bombardeigs, 70 anys després. Ofrena institucional. Parlament de Neus Bulbena, Alcaldessa. Petit recital de Cant Coral, amb la participació del cor Jove i la Coral d'alumnes de mitjà de l'Escola Municipal de Música.
• 29 de gener de 2009, al Patronat, 19h. Petita explicació i introducció històrica a càrrec de Joan Garriga. Lectura d'un manifest a càrrec de familiars de les víctimes dels bombardeigs. Cloenda institucional de Maria Jesús Bono, Directora General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Quim Fornés, regidor de Patrimoni, i de Neus Bulbena, Alcaldessa.
• 30 de gener de 2009, Sala Municipal d'Exposicions, 20h. Inauguració de l'exposició "Quan plovien bombes". Fins el 15 de febrer.
• 1 de febrer de 2009, plaça de l'Església, 10.30h. Passejada guiada pels escenaris del bombardeigs de La Garriga i plantada del plançó de roure de Gernika davant del refugi antiaeri de l'Estació
• 5 de febrer de 2009, Cinema Alhambra, 21:30h. Projecció de "Mirant el Cel" de Jesús Garay. Amb la presència del director. Sessió gratuïta.
• 10 de febrer de 2009, Auditori de l'EMM, 20h. Presentació del projecte de museïtzació de l'Aeròdrom de Rosanes i de la web del Centre de Documentació Històrica a càrrec de Francesc Xavier Hernández, catedràtic de Didactica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, i de Laia Coma, pedagoga i investigadora.
• 13 de febrer de 2009, Teatre de la Garriga El Patronat, 20h.presentació del llibre i del documental "Aviació i guerra a La garriga, 1933-1946. El camp d'aviació, l'aeròdrom militar i el final de la guerra". Rebuda a càrrec de Quim Fornés, regidor de Patrimoni, i Neus Bulbena, Alcaldessa. Presentació a càrrec de Joan Garriga. Xerrada a càrrec dels historiadors i autors del llibre David Gesalí i David Íñiguez. Presentació del documental a càrrec de l'empresa Sabem Com i passi.

Projecció de "Mirant el cel" a Vilanova i la Geltrú

Dins de les activitats que programa l'Estació Territorial de Recerca Penedès es projectarà aquest dissabte 24 de gener de 2009 a l'Espai Neàpolis, a les 20h, de Vilanova i la Geltrú el llargmetratge de ficció documental que recorda l'horror viscut durant els bombardeigs de 1938 a Barcelona.

Produïda per Massa d'Or amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica, l'última obra de Jesús Garay recorda un dels episodis més cruents de tota la guerra, quan una bomba italiana va fer esclatar un camió carregat de trilita molt a prop del cinema Coliseum, al xamfrà de la Gran Via amb el carrer Balmes.

Jesús Garay juxtaposa, en el seu particular homenatge a les víctimes, la reconstrucció història d'aquells dies amb la ficció. El muntatge integra imatges actuals amb material documental de l'època i recreacions en 3D, i incorpora els testimoniatges dels supervivents anònims i d'escriptors, historiadors i militars republicans.

Visites guiades al Castell de Villaviciosa de Odón, seu de l'Arxiu de l'Exèrcit de l'Aire

Gràcies a un acord entre l'Ajuntament de Villaviciosa de Odón i l'Exèrcit de l'Aire, a partir d'aquest mes de gener, es podrà visitar el Castell de Villaviciosa de Odón, seu de l'Arxiu de l'Exèrcit de l'Aire. Per poder visitar el castell, caldrà omplir un formulari i s'assignarà una data per ordre de petició.

El Castell va ser construït el 1496 i després de ser destruït en la revolta dels Comuneros de 1520, l'arquitecte Juan de Herrera va rebre l'encàrrec de restaurar el castell. Les obres van començar el 1583, construïnt una torre quadradra i la construcció d'una escala de granit. Es va fer un corredor exterior en la segona planta que envolta el castell, es van obrir balcons i finestres més grans donant-li una imatge de castell habitable i no tant de fortalesa.

El 1848 es va establir en el castell l'Escola d'Enginyers de Montanya que va estar fins el 1871. El 1886 es va instal·lar l'Acadèmia de Carrabiners. El març de 1965 l'Exèrcit de l'Aire va comprar el castell i es va procedir a la seva reconstrucció després de l'estat en què havia quedat arran de la Guerra Civil de 1936-1939. Les obres de reconstrucció van començar el 1967 i el gener de 1973 va acollir les instal·lacions de l'Arxiu de l'Exèrcit de l'Aire.

La Sénia museïtza el seu camp d'aviació

Es tracta d’una iniciativa de l’Ajuntament de la Sènia, que compta amb el suport de la Generalitat, a través del Departament d’Interior ( Direcció General de la Memòria Democràtica), que aporta 30.000 € per a la primera fase i del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, que n’aporta 7.000 a través Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre.

La directora general de Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, i els tinents d’alcalde de La Sènia, Pilar Ballester i Oriol Amat, han presidit el dissabte 29 de novembre al matí la inauguració de la primera fase de museïtzació del camp d’aviació d’aquesta localitat ebrenca, utilitzat durant la Guerra Civil. L’objectiu d’aquest projecte és recuperar i incloure aquestes històriques instal·lacions dins la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, la xarxa de vestigis, espais i rutes de memòria que impulsa la Generalitat.

L’acte ha comptat amb la participació dels tinents d’alcalde de La Sènia, Pilar Ballester i Oriol Amat; la directora dels serveis territorials a les Terres de l’Ebre d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Pilar Andreu, i del director dels serveis territorials d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Monclús.

La inauguració s’ha completat amb una recreació històrica a càrrec del grup “L’exèrcit de l’Ebre”, i la presentació del llibre “L’aeròdrom de la Sènia 1937-1939. Imatges d’un passat”, d’Heribert Garcia Esteller.

La primera fase de museïtzació inaugurada el 29 de novembre inclou la rehabilitació de l’espai, la senyalització del camp -àrea de les pistes, casa de comandament...- i la instal·lació de dos perfils d’avions. En els plafons explicatius que senyalitzen el camp es detalla la història de l’aeròdrom militar, un dels més importants de Catalunya, format per una extensió de 90 hectàrees de terreny amb tres pistes d’enlairament, un refugi antiaeri, una casa de comandament, una residència, magatzems de manteniment, etc. En una segona fase del projecte, es completarà la senyalització del camp i es museïtzarà el refugi i també es vol crear un hangar amb una exposició permanent.

La museïtzació del camp de La Sènia és una iniciativa de l’Ajuntament de la Sènia que compta amb el suport de la Generalitat a través del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de la Memòria Democràtica) que aporta 30.000 euros a aquesta primera fase. Del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, la seva aportació és de 7.000 euros a través del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre, un pla on també participen amb la mateixa aportació l’Estat i les administracions locals.

El camp d’aviació va ser construït a la Sènia per la seva situació estratègica, equidistant de Barcelona i València i ben comunicat amb estacions ferroviàries principals. A la senyalització també s’explica la història de l’aeròdrom des de la seva construcció, a mitjans de 1937, quan el Ministeri de Guerra va expropiar els terrenys i la fase d’obres que s’hi van realitzar. També es recullen els fets d’abril de 1938, quan la Sènia va caure sota l’ocupació de les tropes franquistes i com la base d’aquest municipi va esdevenir un dels aeròdroms franquistes més importants, perquè mantenia els serveis al front de l’Ebre. A més, hi ha informació d’avions, com ara el caça alemany més modern, el Messerschmitt Bf 109. La informació històrica la il·lustren fotografies d’avions i aviadors de l’època.

Des de 2006, la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat col·labora en projectes relacionats amb el camp d’aviació de la Sènia a través de subvencions per a projectes de recuperació de la memòria democràtica.

Trets de foscor. Els refugis antiaeris de la Guerra Civil a Sabadell

El Museu d'Història de Sabadell continua furgant la memòria i els testimonis materials de la Guerra Civil espanyola, i un nou fruit d'aquestes recerques serà la nova exposició a la qual conviden el dia de la seva inauguració, el dijous 20 de novembre a les 20h.

Han continuat estirant el fil dels refugis antiaeris i tenen moltes novetats a presentar. 

L'exposició estarà oberta al Museu d'Història de Sabadell del 20 de novembre fins a l'11 de gener del 2009, a la sala d'exposicions del vestíbul del museu, a la planta baixa.

Sota les bombes. Commemoració dels 70 anys dels bombardeigs franquistes a Santa Margarida i els Monjos (1938-1939)

L'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos organitza durant la setmana del 3 al 9 de novembre tot un seguit d'actes de commemoració dels bombardeigs al municipi.

Dilluns 3 de novembre.

• Inauguració de l'exposició Els bombardeigs franquistes al Penedès (1937-1939).
• 19h Casa de Cultura Mas Catarro
• L'exposició estarà oberta del 4 al 17 de novembre de 2008, de dilluns a dissabte de 17 a 20h i els diumenges i festius de 12 a 14h.
• Organitzat per l'Estació Territorial de Recerca Penedès i l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos 

Dimarts 4 de novembre.

• Presentació del llibre Els joves i la Segona República i la Guerra Civil al Penedès
• Conferència Els bombardeigs franquistes sobre Els Monjos pels historiadors Daniel Sancho i Ramon Arnabat.
• 19h Casa de Cultura Mas Catarro
• Organitzat per l'Estació Territorial de Recerca Penedès i l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos

Dimecres 5 de novembre.

• Projecció del documental A l'Ombra del Vesper (5 min.)
• Projecció de la pel·lícula El viaje de Carol (104 min.).
• Acte que coincideix amb la data exacta del segon bombardeig als Monjos.
• 19h Casa de Cultura Mas Catarro
• Organitzat per l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos

Dijous 6 de novembre.

• Conferència Els atacs aeris a Catalunya i la defensa antiaèria per David Gesalí i David Íñiguez.
• 19h Casa de Cultura Mas Catarro
• Organitzat per l'Estació Territorial de Recerca Penedès i l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos

Divendres 7 de novembre.

• Projecció del documental Catalunya sota les bombes (7 min)
• Taula rodona Les altres protagonistes: el paper de les dones durant la Guerra Civil i la postguerra, moderada per l'historiador Daniel Sancho.
• 19h Casa de Cultura Mas Catarro
• Organitzat per l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos

Dissabte 8 de novembre.

• Caminada per a visitar els refugis del Serral, de la Margaridoia i de Cal Rubió, que s'han senyalitzat com Espais de l'Aviació Republicana del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
• 10h Sortida de davant de l'Ajuntament (Avinguda Catalunya núm. 74)
• Acte institucional de commemoració dels bombardeigs de la Guerra Civil, al monument en memòria de les víctimes civils als Monjos, amb la presència d'autorittats i testimonis de la Guerra Civil i Inauguració oficial de la senyalització dels Espais de l'Aviació Republicana del Memorial Democràtic. Ofrena floral i recital de cançó. Finalment, tast de menges de postguerra.
• 12h. Parc de la Memòria (Refugi del Serral).
• Organitzat per l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos

Diumenge 9 de novembre.

•  Jornada de portes obertes als refugis del Serral i de la Margaridoia.
• de 12 a 14h

Exposició sobre els bombardeigs sobre Falset a Marçà

El dissabte 8 de novembre, a les 12h, s'inaugura a Marçà (Priorat) l'exposició "El Priorat sota les bombes, 1938" amb fotografies realitzades per Agustí Centelles.

Exposició sobre els refugis de Reus

Entre el 15 i el 31 d'octubre té lloc a Reus una exposició sobre els refugis d'aquesta localitat i la projecció d'imatges comentades sobre els refugis i els bombardeigs a la ciutat.

L'exposició es pot visitar a l'Arxiu Històric Municipal de Reus i la projecció comentada es podrà veure els dies 22 i 29 d'octubre

Acte d'homenatge a dos pilots morts a Darmós

Dissabte passat, 11 d'octubre de 2008, va tenir lloc un acte d'homenatge a dos pilots morts de l'aviació republicana a Damós (Ajuntament de Tivissa).

En l'acte d'homenatge es va inaugurar un monòlit dedicat als pilots José López Ricondo i José Maria Fuentes Verdú.

En representació de l'Associació d'Aviadors de la República de Barcelona va parlar el vice-president Simó Fiestas que va agraïr aquest acte tant emotiu.

Visita guiada d'escolars a l'exposició dels bombardeigs sobre el Penedès

S'ha tancat la Seu de l'ADAR de Madrid

Segons informa Roberto Pando, en la web IL2 Manía, amb data d'1 d'octubre de 2008 s'ha tancat  la seu d'ADAR Madrid del carrer de San Bernardo de Madrid.

Els motius són ben clars, tal i com exposa Pando: "La propiedad del chamizo interior de 30 metros cuadrados, llenos de humedad y mal ventilado aumenta de golpe y porrazo en 150 euros mensuales el alquiler, abuso que la Asociación no puede asumir. Supone casi 1000 euros mensuales".

De moment, l'Associació continuarà funcionant al pis de la secretària de l'entitat.

70 anys dels Bombardeigs franquistes sobre el Penedès (1937-1939)

L'Estació Territorial de Recerca Penedès, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, organitza diverses activitats per a recordar els atacs aeris de l'aviació franquista sobre les poblacions penedesenques durant la Guerra Civil, i retre homenatge a les seves víctimes, amb motiu del seu 70è aniversari.

Per aquest motiu, s'ha organitzat una exposició i un cicle de conferències.

L'exposició itinerant tractarà els següents temes:

• L'aviació i la guerra civil
• Els bombardeigs franquistes a Catalunya
• Els bombardeigs sobre el litoral català
• Els sistemes de defensa passiva i activa
• L'aviació republicana al Penedès
• Els bombardeigs al Penedès
• L'Estació de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès)
• Vilanova i la Geltrú, Sitges i Vallcarca (Garraf)
• Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)
• Les vícitmes dels bombardeigs

L'exposició es podrà visitar a:

• El Vendrell, del 5 a 16 d'octubre de 2008, a la Biblioteca Terra Baixa
• Albinyana, del 17 al 23 d'octubre de 2008, als baixos de la Rectoria
• Santa Oliva, del 24 d'octubre al 2 de novembre de 2008 a La Nostra Llar
• Santa Margarida i els Monjos, del 3 al 16 de novembre de 2008, al Centre Cultural Mas Catarro
• Sitges, del 18 al 30 de novembre, a l'edifici Miramar
• Cubelles, del 15 al 31 de desembre, al Centre Cultural
• Vilanova i la Geltrú, del 2 al 24 de gener de 2009, al Foment Vilanoví

El programa del cicle de conferències és el següent:

• El Vendrell, 8 d'cotubre de 2008, a les 20h, a la Biblioteca Terra Baixa. Conferència de l'historiador Alfons Vidiella: "Els bombardeigs franquistes al Baix Penedès"
• Albinyana, 17 d'octubre de 2008, a les 20h, a la Societat d'Albinyana. Conferència de l'historiador Alfons Vidiella: "L'aeròdrom de Santa Oliva en el marc del Vesper de la Gloriosa"
• Santa Oliva, 24 d'cotubre de 2008, a les 20h, a La Nostra Llar. Conferència dels historiadors David Íñiguez i David Gesalí: "L'aeròdrom de Santa Oliva i el Vesper de la Gloriosa"
• Santa Margarida i els Monjos, 4 de novembre de 2008, a les 19h, al Centre Cultural Mas Catarro. Presentació del llibre Els Joves i la Segona República i la Guerra Civil al Penedès i conferència sobre "Els bombardegis sobre els Monjos", pels historiadors Daniel Sancho París i Ramon Arnabat.
•  Santa Margarida i els Monjos, 6 de novembre de 2008, a les 19h, al Centre Cultural Mas Catarro. Conferència dels historiadors David Íñiguez i David Gesalí: "Sobre els atacs aeris a Catalunya i la defensa antiaèria". Intervenció de Josep Falcó, aviador de la República que va estar a l'aeròdrom dels Monjos durant la guerra civil, explicant la seva experiència.
• Sitges, 29 de novembre del 2008, a les 19h, a l'edifici Miramar. Conferència dels historiadors Ramon Arnabat i David íñiguez: "Els bombardeigs franquistes a Sitges i Vallcarca".
• Cubelles, 15 de desembre de 2008, a les 19h, al Centre Cultural. Conferència dels historiadors Ramon Arnabat i David Íñiguez: "Els bombardeigs franquistes al Garraf"
• Vilanova i la Geltrú, 19 de gener de 2009, a les 20h, al Foment Vilanoví. Presentació del llibre de l'historiador Adrià Cabezas: "La guerra civil a Vilanova i la Geltrú" amb la participació de l'autor, de Joan Villaroya, catedràtic d'història de la Universitat de Barcelona, de Ramon Arnabat, president de l'IEP, i de Francesc Xavier Puig Rovira, historiador.
• Vilanova i la Geltrú, 24 de gener de 2009, a les 20h, a l'Espai Neàpolis de Vilanova i la Geltrú. Projecció e la pel·lícula de Jesús Garay: "Mirant el cel". Presentació a càrrec dels historiadors Adrià Cabezas i Ramon Arnabat. 

I Trobada en Homenatge als pilots morts en combat aeri

L'Ajuntament de Tivissa (Tarragona) inaugura a Darmós un monòlit en memòria de José López Ricondo i José Maria Fuentes Verdú, pilot i metrallador, respectivament, de la 2a Escuadreta del Grup 24 de katiuskes republicans, que van resultar morts en combat aeri a Darmós el 16 de desembre de 1938.

L'acte te lloc l'11 d'octubre de 2008 i el programa és:

• 11h Acte d'Homenatge als pilots morts i inauguració del monòlit en el cementiri
• 12h Pica-pica. Visita a l'exposició fotogràfica sobre l'Aviació Republicana al recinte de l'Ajuntament.

Presentació de ETRP al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona i la signatura d’un Conveni amb l’ADAR

La roda de premsa va comptar amb la presència de l’alcalde de Santa Margarida i els Monjos Jordi Girona, el president de l’Institut d’Estudis Penedesencs i de l’Estació de Recerca Ramon Arnabat, el responsable del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya Jordi Guixé, el director del Museu d’Història de Catalunya Agustí Alcoberro i Antoni Vilella, president de l’ADAR.

Un conveni de col·laboració fins al 2010 entre el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i amb un pressupost de 180.000 euros anuals permetrà que un grup d’investigadors realitzi recerques a arxius espanyols i europeus per seguir les pistes de l’aviació durant la Guerra Civil a Catalunya i, en especial, a la comarca del Penedès. Santa Margarida i els Monjos es convertirà, d’aquesta manera, en un punt de referència a Catalunya en aquest camp.

Aquest projecte té la finalitat de fer recerca a l’entorn de la història i el patrimoni de l’aviació durant la Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya, tenint com a eix el Vesper de la Gloriosa a la comarca del Penedès. També estarà adreçat a l’estudi dels antics camps de vol construïts per l’aviació republicana al llarg de 1937 i 1938 i emprats fins les acaballes del conflicte a Catalunya el gener de 1939: Els Monjos, Sabanell (Font-rubí, Pla del Penedès i Torrelavit), Pacs-Vilobí (Vilafranca) i Santa Oliva (El Vendrell), així com els espais annexos (tallers, residències, escoal de vol, refugis, etc.). Igualment també s’adreça a evidenciar les conseqüències sobre la població penedesenca. Tot plegat, com a exemple del que va esdevenir arreu de Catalunya.

Ramón Arnabat va destacar que és tracta d’un projecte “ambiciós” i que es convertirà en un “referent” a Catalunya sobre l’aviació republicana durant la Guerra Civil, ja que pretén ser un centre dinamitzador i de referència dels espais de la guerra aèria i un centre expositiu: Centre d’Interpretació i Documentació sobre la Guerra Civil. Per la seva banda, Jordi Guixé va explicar que el projecte “té tots els elements necessaris per consolidar una memòria més” i va desitjar que amb la col·laboració del Memorial Democràtic es pugui dur a terme un treball fructífer.

Aquest projecte és la continuació del procés de recuperació de la memòria històrica que l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos va encetar l’any 2003 amb l’objectiu de conservar per a les generacions futures aquest període de la història. Girona va posar diversos exemples de les accions realitzades durant aquests anys com la recuperació pública de l’antic refugi i el Parc de la Memòria situat a l’antic camp de l’aviació republicana, la inauguració del Passeig de l’Aviació Republicana, la celebració de la Festa de l’Aviació Republicana i la inauguració d’un monòlit amb el nom inscrit de les víctimes civils dels bombardeigs que van tenir lloc als Monjos, una conferència de Ramon Arnabat al 2007 sobre la II República a Santa Margarida i els Monjos, les visites guiades al refugis i la presentació del llibre A l’Ombra del Vesper, un volum escrit per l’històriador Daniel Sancho que va recollir el testimoni de les persones que van viure el temps de la guerra i la repressió posterior al municipi.

Al final de la presentació també va tenir lloc la signatura del conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Penedesencs – Estació Territorial de Recerca Penedès, l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR-Barcelona) i l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. El conveni va ser signat per l’Alcalde dels Monjos, Jordi Girona, el president de l’Institut d’Estudis Penedesencs Ramon Arnabat i per part de l’ADAR, el seu president, Antoni Vilella Vallès, que va ser mecànic d’avions durant la guerra, el qual va precisar que l’acord serà “una eina molt important per recuperar la nostra memòria històrica”.

Pel que fa als acords inclosos en el conveni, l’Estació Territorial de Recerca Penedès s’encarregarà d’inventariar, ordenar, catalogar i digitalitzar la documentació relativa a les Forces Aèries de la República Espanyola de l’Arxiu de l’ADAR de Barcelona i conjuntament amb l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos vetllaran per la conservació i difusió dels materials dipositats per l’ADAR-Barcelona en el marc del Centre d’Interpretació i Documentació.

Per la seva part, l’Associació d’Aviadors de la República ADAR-Barcelona farà donació d’aquests fons documentals al Centre d’Interpretació i Documentació, el qual ja disposa de diversos fons documentals propis, fruit de les diverses activitats relacionades al municipi d’ençà l’any 2004, i dipositari dels resultats documentals i materials que es vagin aconseguint fruit del treball de recerca dut a terme des de l’Estació Territorial.

Properament es convocarà un premi de recerca sobre aviació i Guerra Civil i també es vol començar a impulsar una col·lecció de llibres sobre el tema.

Alguns dels mitjans que s’han fet ressò de la notícia:

Aerosabadell

Diari El Punt

Penedès Digital

Vilafranca TV

Enric Ruiz fa donació de material sobre l’aviació i la guerra civil a l’Estació Territorial de Recerca Penedès

Enric Ruiz, apassionat de l’aviació republicana i resident a la Bisbal del Penedès, ha fet donació de part del material bibliogràfic i documental que ha anat recopilant al llarg dels anys. La donació s’ha establert mitjançant un conveni entre les dues parts. La seva donació s’incorpora a les altres ja realitzades i també als propis fons que es van adquirint per diverses vies. El material està a la disposició dels investigadors i del públics prèvia concertació de visita.

Visita guiada al refugi del serral

El proper 25 de maig de 2008, a les 12h, tindrà lloc al Refugi Antiaeri del Serral de Santa Margarida i els Monjos una visita guiada per conèixer un dels espais patrimonials de l’antic camp d’aviació de Santa Margarida i els Monjos (Barcelona). El preu de la visita és de 3 €

Per més informació podeu trucar al 93 818 69 28

Donació d'un Xato a l'ETRP

El bisbalenc Enric Ruiz ha fet donació a l’Estació Territorial de Recerca Penedès: Forces Aèries de la República Espanyola, d’una rèplica d’un avió XATO a escala 1/7 d’uns dos metres d’envergadura.
Els Polikarpov I-15, coneguts popularment com a “Xatos” van ser l’avió de referència als aeròdroms republicans del Vesper de la Gloriosa (Santa Oliva, Sabanell, Monjos i Pacs/Vilobi) durant la Guerra Civil. “Xatos” i “Mosques” (Polikarpov I-16) van enlairar-se dels aeròdroms penedesencs per combatre les tropes franquistes a les batalles de l’Ebre i del Segre. Es “Xatos” eren coneguts amb el nom de “Curtis” per les tropes franquistes, i el “Mosques” amb el de “Rates”. “Xatos” (biplans) i “Mosques” van ser creats pel projectista soviètic Nikolai Plikarpov.

L’Enric Ruiz és una apassionat de l’aeromodelisme que ha construït i construeix en el seu taller de la Bisbal del Penedès nombroses maquetes d’avions. Especialment interessat en el tema de la Guerra Civil, disposa d’un important fons bibliogràfic, centrat en bona part, en la participació de l’aviació en la guerra. Una part d’aquest fons bibliogràfic ha estat donat també al Centre de Documentació de l’Estació Territorial de Recerca Penedès (ETRP-FARE). L’Enric Ruiz és membre de l’Associació d’Aviadors de la República i col•laborador del ETRP-FARE.

L’Estació Territorial de Recerca Penedès, resultat del conveni signat entre la Direcció General de Recerca, l’Institut d’Estudis Penedesencs, i l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, té com a objectiu l’estudi i la recerca sobre l’aviació i la guerra civil a Catalunya i la creació d’un Centre d’Interpretació i Documentació sobre aquest tema a Santa Margarida i els Monjos. Actualment l’ETRP-FARE te la seva seu a la Biblioteca dels Monjos (carrer del Cadí, número 2), on pot veure’s exposada la maqueta del Xato cedida per l’Enric Ruiz, i consultar el fons bibliogràfic sobre l’aviació i la guerra civil.

L’ETRP-FARE fa una crida a totes aquelles persones que tinguin materials o que vulguin aportar el seu testimoni sobre aspectes relacionats amb l’aviació i la guerra civil a Catalunya (avions, pilots, aeròdroms, refugis, bombardeigs, mecànics, tallers, magatzems, ....) perquè es posin en contacte amb l’Estació Territorial de Recerca a través de la web www.aviacioiguerracivil.com, del correu electrònic: informacio@aviacioiguerracivil.com o telefònicament 938980409.